divendres, 21 de desembre del 2012

Tot té un final

El semestre ja s'acaba, i tot i haver passat per nervis, poca inspiració, inquietuds, estrès pels treballs, etc. trobo que aquest bloc ha funcionat força bé. Ha sigut la primera vegada que he obert un compte de blogger, i és possible, que no estigui del tot perfecte però jo estic satisfeta.
El món de la tecnologia és un espai que haurien de conèixer tots aquells futurs mestres, ja que cada dia és més imprescindible i útil.
En aquí he pogut escriure els meus pensaments sobre reflexions que hem tractat a classe, coses que ens han ensenyat de diferents assignatures i activitats que hem realitzat.
Espero que us hagi agradat i us animeu a fer-vos un.
 
BON NADAL!

dijous, 20 de desembre del 2012

Diari de pedagogs

Després d'estudiar els dotze pedagogs que més van marcar en el món de l'educació vaig poder observar diferents metodologies que van fer història. Però, en general, tots coincideixen en certs aspectes.
Per poder ser bons mestres hem de poder arribar als nostres alumnes, fent-los de guia, despertant curiositats per aprendre, fer que siguin actius per tal de que siguin ells els que treguin les seves pròpies conclusions (que analitzin, observin, etc.), que ens tinguin confiança i que hi hagi un contacte entre els agents educatius. Que juguin, que experimentin, que formin la seva pròpia personalitat i, sobretot, que rebin molt d'amor per part de la família i el mestre.
 
                          
 

dimecres, 19 de desembre del 2012

Nadal: llum i misteri

Avui he assistit al meu primer pregó de Nadal de Blanquerna.
La primera part ha consistit en un petit discurs, a càrrec de la Dra. Margarita Bofarull on ens ha parlat de què significa el Nadal.

En la segona part, hem gaudit del Cor Blanquerna i la Coral Preludi d'Amics de la UNESCO. Personalment, ha sigut la primera vegada que ho he viscut en directa.
Se m'han posat els pèls de punta al sentir les veus tan boniques d'aquells homes i dones que cantaven un seguit de cançons (Nadal, Misteri, La neu, Prec, Neu vermella, La música de l'alegre Jan, L'oblit).
No obstant, darrera d'aquest bon resultat s'ha d'agraïr aquest acte a tota la gent que hi ha al darrera: al pianista, Miquel Ausina i a la direcció Ramon Vilar i Murat Khoupov, i a tota la Coral.

Per finalitzar aquesta activitat lúdica hem disfrutat d'un petit pica-pica on hem pogut parlar amb els diferents compositors/es de la Coral.

Des del meu punt de vist aquestes festes m'agraden degut a que ajuden a unir a les famílies, amics i coneguts que fa temps que no veiem. En general, les persones ens posem més sensibles per les festes a celebrar. Valorem i apreciem més el que tenim.

 

 

divendres, 14 de desembre del 2012

Fer repetir a un alumne és bo?

L'altre dia, a classe de Processos Educatius, vam fer un petit debat sobre si és aconsellable o no fer repetir a un/a alumne/a.
Des del meu punt de vista trobo que no és gens aconsellable fer repetir per diversos motius.
Primerament, perquè l'alumne es desmotiva a nivell acadèmic. Ha de tornar a repetir el mateix, exactament el mateix, un altre cop durant gairebé un any. Potser li servirà per repassar aquelles coses que la primera vegada que li han ensenyat no ha sapigut entendre, però ja sap el que hauria de fer, de quina manera li explicaran i en quines coses fallarà.
Seguidament, perquè es separarà de la seva generació, dels seus amics durant força temps. I haurà de tornar a fer noves amistats on ell serà 'el repetidor'. S'ajuntarà amb aquells altres alumnes que anteriorment o alhora han hagut de repetir.
Això, a nivell emocional a l'alumne li crea per complert una desmotivació i una tristesa absoluta.
És cert, que potser és depenent de la persona però, majoritàriament, passa això.
Trobo que aquests mestres que suspenen als alumnes no ho haurien de fer. I si s'ho plantegessin, que abans fessin una feina especialitzada en aquell infant per tal de saber quines són les dificultats i ajudar-lo.
Personalment, confiaria en que l'alumne l'any següent seria capaç de remuntar i aconseguir la seva meta a nivell acadèmic.

dijous, 13 de desembre del 2012

Fitxes de pòquer

Molts cops no sabem de quina manera poden afectar les nostres paraules en l'autoestima dels demés. L'autoestima és com les fitxes de pòquer, a mesura que tens més fitxes, més seguretat i confiança tens en tu mateix. Però, si pel contrari, tens poques fitxes de pòquer la teva confiança i seguretat serà més disminuïda.

En un moment podem perdre moltes fitxes, ja sigui perquè hem discutit amb algun amic, familiar, parella, etc. Però també podem guanyar-les. Per exemple, quan ens aixequem i trobem que la nostra mare o pare ens ha preparat l'esmorzar. Quan la mestra ens ha dit que hem fet molt bé la feina o qualsevol altre motivació que ens pugui produir la vida.

Només hem de saber quan donar. Si donem, rebrem més del que donem, i és més, faràs feliç a les persones que t'envolten.

El nostre objectiu hauria de ser que cada cop que ens creuem amb alguna persona, s'envagi a dormir amb més fitxes de pòquer que no pas amb les que ha començat aquell mateix matí. 
 
 
 

dimarts, 27 de novembre del 2012

Seguiremos

Avui al Facebook he vist un vídeo de Macaco on nens i nenes de la planta de Oncologia de l'hospital Sant Joan de Déu, professionals i voluntaris han cantat la cançó de 'Seguiremos'. L'objectiu d'aquesta cançó és conscienciar sobre la importància de la investigació en la lluita contra el càncer infantil.

El que més m'ha cridat l'atenció és el fet de que siguin els infants els que donin ànims per seguir endevant i no pas nosaltres a ells. Això demostra que els petits, molts cops, poden donar lliçons als grans. I per aquest motiu sento una gran admiració per aquests nens i nenes, ja que mentre nosaltres ens preocupem pels nostres defectes físics o per poder aconseguir un objecte material, ells lluiten per la vida.
 
Os el recomano!




 

 

 

dissabte, 24 de novembre del 2012

Zoològic de Barcelona

Una de les activitats que vam haver de fer la setmana passada era visitar una institució educativa de Catalunya. Jo i una companya vam decidir anar al Parc Zoològic de Barcelona. No ens van poder explicar res degut a l'horari però, ens van repartir uns follets on ens explicava totes les activitats educatives i pedagògiques que realitzen pels infants.

L'educació ha estat un dels principals motius pels quals el Parc Zoològic de Barcelona es va construir. Per aquest motiu, es realitzen diferents tallers oferts per diferents cicles educatius: infantil, primària, ESO, batxillerat i, fins i tot, universitaris on poden observar els tipus d' animals, el seu comportament, l'alimentació, reproducció, evolució...
Per tal de ser originals, també donen la oportunitat de que els infants celebrin el seu aniversari al Zoo, realitzant una sèrie d'activitats on visiten les diferents espècies d'animals que hi ha.

L'objectiu principal del Zoo de Barcelona és fer arribar els valors de la defensa i el respecte als animals i la natura, no només als infants, sinó a tots els públics.
Per molts cops que hagi anat a aquesta institució, mai em cansaré d'assistir perquè es realitzen activitats lúdiques on s'aprenen i es passa un bon dia. Així que trobo que és una bona excusa per fer sortir els alumnes de les aules i que aprenguin d'una altra manera.

Conferència Jaume Cela


En la passada conferència d'en Jaume Cela vam poder escoltar els elements que ell creia que caracteritzaven la nostra societat actual. Va destacar-ne cinc:

Acceleració: Actualment la nostra societat va massa de pressa i això, comporta a què els mestres d'avui dia es preguntin quin sentit té el que estan ensenyant, ja que potser dintre d'uns anys potser no serveix el mateix aprenentatge.

Diversificació de les institucions: Abans era impensable que la tecnologia arribés tant lluny. Els infants utilitzen les tecnologies com instruments del seu present i, en canvi, els seus avis o pares s'han tingut que adaptar. A més, aquest avenç qüestiona si les TIC ens estan fer canviar el món.

Ciutats: Hi ha molta diversificació de cultures i, per tant, les escoles han de plantejar-se si poden celebrar certes festes. A Barcelona es parlen més de 200 llengües diferents.
Les escoles han de fer front a certes dificultats que es poden trobar en aquest àmbit.

Crisi del benestar i Crisi del món del treball: Molts nens passen gana i l'únic àpat assegurat és a l'escola. S'ha de donar solucions perquè hi ha un compromís amb tots els infants del món.

A més, va donar la seva opinió sobre les coses que haurien de fer les escoles:

  1. Acollir a totes les criatures, la seva singularitat. No podem rebutjar a cap infant.
  2. Mostrar la complexitat del món, el que ens agrada i el que no. Hem d'ensenyar també el que significa la mor i, això no apareix en el currículum.
  3. Acompanyar al descobriment del món.
  4. Donar estabilitat emocional. L'infant a de percebre que la seva mestra l'estima.
  5. Motivar: Crear un espai on l'alumne tingui motivació pel coneixement.
  6. Ajudar a preguntar. A l'escola és on s'han de fer les preguntes.
  7. Donar autonomia i responsabilitat
  8. Obrir portes
  9. Valorar el coneixement.
  10. No malmetre a la seva autoestima. Mai dir que l'infant no podrà.
  11. Saber esperar, donar confiança.
  12. Tenir sentit de l'humor.
Amb tots aquests elements que va nombrar en Jaume també trobo que són imprescindibles dins d'una escola i gràcies a la seva xerrada vam poder tornar-les a recordar per tal de tindre-les present en el nostre dia a dia.

 

dijous, 22 de novembre del 2012

Escola Poeta Foix


Aquesta setmana he pogut visitar l'escola Poeta Foix. Una escola  pública que imparteix classes des d'Educació Infantil fins Educació Primària. (de 3-12anys).
És una escola amb molta diversitat de cultures i, per això, hi ha una professora especialista de religió per a les famílies que demanin aquesta opció. A més, es disposa  de professors/es especialitzats en anglès, Educació Física, Música, TAC en Anglès, Acollida d'alumnes, Tècnica d'Educació Infantil i Monitoratge de suport. També disposa dels següents espais: Aula TAC, Aula de Ciències, Aula de Música, Aula de Psicomotricitat, Aula d'Acollida, Aula de Religió, Biblioteca, Gimnàs Cobert i Menjador (dues sales).

L'Escola Poeta Foix treballa en diferents projectes com són els següents: Pla de llengua anglesa (iniciat a partir d'Educació Infantil), biblioteca escolar, aula de ciències, reutilització de llibres de text, agenda 21 escolar, coordinació amb instituts de la zona, pati obert a les famílies del barri i centre formador d'estudiants en pràctiques.

Durant tot el curs els alumnes poden gaudir de sortides i colònies per tal de completar els objectius d'aprenentatge, i celebren les festivitats a nivell escolar (la Castanyada, el Nadal, Sant Jordi i Jocs florals).
El projecte educatiu que dur a terme l'escola té per prioritat els infants, l'atenció individualitzada, l'orientació personal i el tractament de la diversitat.

Per una banda, el que menys m'ha agradat ha sigut la organització o la manera de distribució dels alumnes. És a dir, l'edifici en si. Però, d'altra banda, és una escola que principalment m'ha agradat perquè li dona molta importància a la comunicació amb les famílies i perquè és una escola inclusiva. Al llarg del meu dia de visita he pogut observar que hi havia un alt nombre d'infants amb necessitats educatives especials però l'escola els acull donant-lis la mateixa educació, sense discriminació.

 

dijous, 15 de novembre del 2012

Escola El Sagrer


Dimarts 13, vaig anar a visitar l'escola El Sagrer. Una escola pública que prové de la cooperativa Icaria.
Em va agradar molt ja que l'entorn és molt agradable i treballen diferents projectes que trobo molt importants i de interès per a les famílies.

- Importància a la cohesió de grup: la formació dels mestres.

- Migdia educatiu.

- Teatre: el saber estar.

- Racons i tallers: s'inicia a primària i es barregen alumnes de diferents edats per tal de que tots puguin fer les seves aportacions.

- Sortides: excursions relacionades amb diferents matèries (culturals, musicals, teatre).També fan colònies perquè el nen aprengui a ser autònom.

- Projecte de plàstica: s'observen tècniques.

- Celebració de les festes.

- Organització d'alumnes: normes de convivència, delegats per cada aula, etc.

- Currículum: desdoblaments.

- Biblioteca: digitalitzada

- Escola inclusiva: Acullen nens sords ja que disposen d'especialistes i tenen relació amb CREDA. Disposen d'un vetllador perquè pugui ajudar a nens amb discapacitats.

A més, els alumnes disposen d'aules de laboratori, música, plàstica, sala de cicumutricitat i informàtica. És una escola que li dona molta importància a la comunicació entre mestre/a i alumne/a, i és molt participativa.
Trobo que és una escola de gran interès i os animo a que aneu a visitar-la!
Pàgina web de l'escola El Sagrer

dimecres, 14 de novembre del 2012

Com ser bons mestres

A la taula rodona que vaig assistir el passat dilluns tractava sobre els mestres, exalumnes que ens explicaven les seves primeres experiències com a educadors.
Ens comentaven les diferents dificultats que s'havien trobat a l'aula. Tots concidien en què no és gens fàcil portar una colla de 27-28 nens en una classe. Que molts cops s'havien trobat amb la necessitat de demanar ajuda al clautre de mestres ja que no sabien per on poder avançar. A més, van comentar que avaluar tampoc era una cosa senzilla de fer. Tot això, són qüestions que m'he plantejat durant molt temps i molts cops. Si seré capaç de portar una classe, si avaluaré correctament, si sabré demostrar que sóc bona en aquesta feina, etc. Mil qüestions que no sabré fins que ho experimenti.

Aquests exalumnes de la facultat ens van donar una sèrie de recomanacions que espero amb impaciència poder dur-les a terme:
 
- Importància del claustre de mestres: saber aprofitar les seves idees i les aportacions que ens puguin donar ja que ells tindran més experiència.
- Bona organització.
- Demanar ajuda als nostres mestres.
- Aprofitar les pràctiques.
- Donar-se a conèixer.
- Estar en la societat de l'actualitat.
- Ser humils i actius.
- Escoltar qualsevol xerrada relacionada amb l'educació
 

diumenge, 11 de novembre del 2012

Estudiar o empollar?


Un dels fragments amb el que em vaig sentir identificada de la lectura Orientación motivacional y estrategias motivadoras en el aprendizaje escolar, de Jesús Alonso i Ignacio Montero és l'apartat on parla que el significat del treball escolar pot dependre de les qualificacions.

Conseguir calificaciones positivas da seguridad, pues no conseguir la calificación buscada puede tener consecuencias negativas de distintos tipos, razón por la que los alumnos estudian sobre todo para aprobar. Se estudia en función de la nota, tratando no de aprender en profundidad lo que los profesores proponen, sino de adquirir los conocimientos mínimos requeridos para conseguir un buen resultado.

Durant gairebé tota l'etapa escolar sempre he tingut la obsessió de intentar treure la millor nota possible per poder tenir un resultat d'avaluació positiu. En el moment en què suspenia un examen em desmotivava degut a que la resta dels meus companys, potser, havien tingut un millor resultat que jo. Aleshores, intentava estudiar o, més ben dit, empollar tot el temari que entrava en el examen per després poder treure una millor qualificació. A l'hora d'estudiar em memoritzava els conceptes però no ho entenia. Tot i això, no em preocupava perquè el meu fi era la nota.
Ara que sóc més adulta me n'adono que no estava aprenent, sinó memoritzant temaris que després no em servirien per res degut a que no els entenia, que no podria explicar o aplicar-ho a la meva vida.
Lo impactant és que no era la única, sinó gairebé tots els meus companys. Per tant, s'hauria de revisar el mètode en què el plantejament de l'avaluació pot minimitzar els efectes negatius que té sobre l'alumne i maximitzar els positius.

divendres, 9 de novembre del 2012

Taula rodona


Avui he assistit a la taula rodona de la facultat de comunicació de blanquerna.
Hi ha hagut diferents participants: Josep Lluís Micó, Jordi Sànchez, Miquel Àngel Prats, Carmen Marta, Rubén Mora i Estefania Jiménez.
Tots aquests han aportat les seves investigacions relacionades amb les TIC.
He trobat molt interessant tot allò del que han parlat ja que són temes actuals però, en conjunt, amb les idees que m'he quedat han sigut les següents:

Avui dia, tots els adolescents tenen un ordinador a casa seva, especialment un 60% el tenen a la seva habitació, aquell lloc on tenen més privacitat. En aquell espai un 70% dels pares creuen que tenen un control sobre el seu fill, que vigilen en quines webs es posen, amb qui parlen, el temps connectats, etc. Però realment ho inspeccionen tant? Estudis realitzats han conclòs que no.
Pràcticament tothom té una red social amb el seu perfil i molts cops no ens adonem de que molta gent pot veure aquelles imatges, vídeos, estats que publiquem. Per això, hem de saber on ens fiquem i controlar la nostra seguretat i privacitat.
No obstant, Internet té la seva part positiva. Ens permet una interacció social, formant activitats, i organitzacions, gràcies a les seves característiques bàsiques. A més, noves maneres de socialitzar-se i interaccionar. Els usuaris poden afegir una gran varietat d'informació a pàgines i compartir interessos. Abans, com ha esmentat Carmen Marta, es trigaven dies en poder acabar un treball en el qual s'havia de buscar informació per mitjans de llibres, en canvi, actualment només cal escriure el que volem trobar i ens apareixeran milers de pàgines relacionades.
En definitiva, Internet és una eina molt útil i bàsica en la nostra societat però, hem de tenir cura ja que podem ser víctimes d'allò que menys ens esperem.

Enllaç

diumenge, 4 de novembre del 2012

Les pissarres digitals


Farà aproximadament dues setmanes, en l'assignatura de Gestió de la informació i TIC ens van informar sobre les pissarres digitals i les pissarres digitals interactives.
El mestre, per mostrar-nos com s' utilitzava aquesta nova eina per dur a terme les classes va demanar voluntaris. 


Aquests van fer diferents activitats per fer-se amb la pissarra digital, escrivien amb el llapis i després amb la mà. Quan acabaven el mestre els hi preguntava que de quina manera els hi havia anat millor. Tots van contestar que preferien el llapis ja que facilitava la bona lletra.

 
Hi ha moltes facilitats amb aquesta nova pissarra ja que podem presentar continguts i mitjans de forma simultània, dinàmica i controlada, que produeix en els alumnes i al professorat un nou aprenentatge.
Donat a que no dóna un canvi brusc en la forma d'impartir classes no ha causat rebuig en l'alumnat.

 
Trobo que pot crear una motivació a les aules però potser l'alumne trobarà un enyor en les antigues pissarres, aquelles amb les que l'alumne es tacava i experimentava amb el seu contacte directa.

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Tots som discapacitats?


Avui a l'hora de seminari el mestre ens ha preguntat si ens hem sentit identificats amb el protagonista del llibre que ens hem llegit: Elogi de la feblesa.
Unes dèiem que sí, d'altres que no però les que responíem que afirmaven no sabíem explicar del tot bé el per què.
La pregunta més directa era: Creieu que tots som discapacitats?

Al principi d'aquesta pregunta cap de nosaltres havia sapigut entendre amb exactitud el que el nostre mestre volia fer-nos comprendre. Ens ha passat un vídeo i seguidament hem fet una reflexió, o almenys la meva ha sigut aquesta:

 No sempre fem els nostres actes amb seguretat ja que en algun moment de la nostre vida necessitem demanar ajuda a algú de confiança, proper a nosaltres. Vull dir, no som del tot autònoms, tenim una discapacitat cadascú dels éssers humans. Necessitem el suport d'algú per tal de sentir-nos segurs, complerts i poder anar progressant. 

Kyle Maynard

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Raonaments

Per primera vegada escric en el blog i trobo interessant començar a parlar d'un dels fragments del llibre de seminari ja que m'ha cridat l'atenció. I diu així:

 Una vegada, amb la seva veu apagada i fent un esforç sobrehumà, em va adreçar un: <<¿coo estass?>>.
Encara avui em commou pensar que en Jerôme, paralitzat al fons del seu llit, s'inquietava per les meves més ínfimes preocupacions. Mai no em va sermonejar sobre el coratge, sobre la necessitat de tenir pensaments positius, com ho predica la literatura edificant, sinó que amb aquests simples mots, <<¿coo estass?>>, ho havia dit tot. El seu suport era total.

 Aquest fragment m'ha fet raonar. M'ha fet raonar per diversos motius.

Primerament, m'ha cridat l'atenció perquè actualment vivim en una societat molt egoista, on la gent només pensa en si mateixa, etiquetant a les persones sense conèixer-les. Una societat molt materialista, que només li importa el seu rànquing econòmic o si físicament és perfecte per tal de donar una bona impressió al públic i després ser qui no són. En canvi, en aquest fragment podem observar que aquestes persones que es troben en veritables desgràcies sense poder caminar, tenir paràlisis cerebrals, etc. són les persones més humils que podem trobar avui dia. On la seva prioritat és poder avançar i fer front a les seves dificultats i no un cotxe nou per tal de poder anar xulejant per la ciutat o als seus amics.

 Per altre banda, m'ha fet pensar que molts cops pensem que aquestes persones amb discapacitat no són capaces d'entendrens, d'escoltar-nos, però tot i que no ho demostrin hi són.