Avui a l'hora de seminari el mestre ens ha preguntat si ens
hem sentit identificats amb el protagonista del llibre que ens hem llegit:
Elogi de la feblesa.
Unes dèiem que sí, d'altres que no però les que responíem
que afirmaven no sabíem explicar del tot bé el per què. La pregunta més directa era: Creieu que tots som discapacitats?
Al principi d'aquesta pregunta cap de nosaltres havia
sapigut entendre amb exactitud el que el nostre mestre volia fer-nos
comprendre. Ens ha passat un vídeo i seguidament hem fet una reflexió, o
almenys la meva ha sigut aquesta:
No sempre fem els nostres actes amb seguretat ja que en algun
moment de la nostre vida necessitem demanar ajuda a algú de confiança, proper a
nosaltres. Vull dir, no som del tot autònoms, tenim una discapacitat cadascú
dels éssers humans. Necessitem el suport d'algú per tal de sentir-nos segurs,
complerts i poder anar progressant.
Kyle Maynard
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada