Un dels fragments amb el que em vaig sentir identificada de
la lectura Orientación motivacional y estrategias motivadoras en el
aprendizaje escolar, de Jesús Alonso i Ignacio Montero és l'apartat on parla
que el significat del treball escolar pot dependre de les qualificacions.
Conseguir calificaciones positivas da seguridad, pues no
conseguir la calificación buscada puede tener consecuencias negativas de
distintos tipos, razón por la que los alumnos estudian sobre todo para aprobar.
Se estudia en función de la nota, tratando no de aprender en profundidad lo que
los profesores proponen, sino de adquirir los conocimientos mínimos requeridos
para conseguir un buen resultado.
Durant gairebé tota l'etapa escolar sempre he tingut la
obsessió de intentar treure la millor nota possible per poder tenir un
resultat d'avaluació positiu. En el moment en què suspenia un examen em
desmotivava degut a que la resta dels meus companys, potser, havien tingut un
millor resultat que jo. Aleshores, intentava estudiar o, més ben dit, empollar
tot el temari que entrava en el examen per després poder treure una millor
qualificació. A l'hora d'estudiar em memoritzava els conceptes però no ho
entenia. Tot i això, no em preocupava perquè el meu fi era la nota.
Ara que sóc més adulta me n'adono que no estava aprenent,
sinó memoritzant temaris que després no em servirien per res degut a que no els
entenia, que no podria explicar o aplicar-ho a la meva vida.
Lo impactant és que no era la única, sinó gairebé tots els meus
companys. Per tant, s'hauria de revisar el mètode en què el plantejament de
l'avaluació pot minimitzar els efectes negatius que té sobre l'alumne i
maximitzar els positius.
